Obra que tanca la trilogia escènica 'LA SAL,' que parla sobre la migració. Iniciada al 2015 amb 'La sal que ens ha partit' que se centrava en els murs i fronteres físiques i seguida de 'Salt' el 2017 que posava el seu focus en la situació doblement vulnerable de la dona migrant.
En aquesta nova creació col·lectiva Fil d'Arena mira de forma crítica cap als "murs" de paper. La burocràcia com a eina de violència institucional per mantenir les persones migrants en situació d'inseguretat i vulnerabilitat, la "gàbia de ferro" de la burocràcia que el sociòleg Max Weber va assenyalar com el mal de la nostra societat moderna.
Com diu Óscar Brox a la revista Détour; a Cos a Cos (e-111), Fil d'Arena parla de cossos, rígids, gairebé anquilosats, com insectes enmig d'un lloc devastat. Parla d'identitat i no d'un cos o una cara, uns sentiments o una presència, sinó un document o una targeta, o l'absència d'aquests.
Una reflexió sobre el concepte de pertinença a un lloc; ser d'ací, ser ací, arribar ací ... Una idea qüestionable dins d'un món superpoblat i en continu moviment. Cos a Cos mostra l'espera com a element central en aquesta lluita desigual contra la burocràtica però també llança un crit a la necessitat d'estar junts, al desig d'unir-nos i moure'ns com a resposta.
Una proposta multidisciplinar que combina dansa, teatre i circ. Una fiscalitat extrema que barreja la concreció de la paraula amb la força i la capacitat per imaginar que deixa la dansa. Una dansa molt plàstica barrejada amb portés grupals que fan necessària la unió dels cinc intèrprets en una mateixa acció.
Cos a Cos (e-111) és una proposta escènica amb dues versions: carrer i sala, amb l'objectiu d'acostar el treball a tot tipus de públics i espais. La versió de sala té una durada d'1 hora i és més compromesa a nivell conceptual i de requisits tècnics. La proposta de carrer dura 30 minuts i busca un aire més fresc, encara que no deixa de remoure consciències.
DOSSIER
